Em dirigeixo a vosaltres per parlar-vos d'un col·lectiu força nombrós a Saragossa: els iaios.
Per la meva experiència en aquesta ciutat us diré que els podriem dividir en quatre grans categories, totalment compatibles entre sí: una persona que pertany a la primera també pot pertànyer a la segona, i a la quarta, o bé a totes quatre de cop.
Primerament us parlaré del iaio-sorpresa. Reb aquesta denominació el que et pot sortir per qualsevol banda mentre condueixes, ja que per a ells no existeixen ni els semàfors ni els passos de vianants. Habitualment utilitzen grans avingudes tipus "Cesáreo Alierta", a on hi ha vegetació pels costats, per a sentir-se realitzats en la seva tasca. La seva tàctica és amagar-se ells i el bastó entre els arbusts, i sortir de cop i volta quan menys t'ho esperes, amb el conseqüent ensurt per part del conductor. Jo fins i tot (i us prometo que és totalment cert), he vist creuar aquesta avinguda a un senyor cec, que en aquest cas el podriem classificar com a "sorpresa-suïcida".
El iaio "todolosé". Surten com els bolets quan hi ha una obra, o bé s'ha produit un accident de tràfic. Els de les obres han estat tots paletes en la seva joventut (qui més qui menys ha pujat una paret en el poble, o a picat una sèquia). Te'ls trobes mirant, comentant la jugada entre ells, o bé dient-li a l'inmigrant de torn com ha de fer el forat o ha de posar el totxo. En general són gent desconfiada (l'ajuntament sempre els enganya), i una mica criticona. Ells acostumen a saber més que els arquitectes municipals.
D'altra banda, els que et trobes en els accidents de tràfic han estat abans guàrdies urbans, o bé han realitzat alguna feina relacionada amb la circulació. La seva encomiable missió és ajudar a que les parts s'enfrentin encara més. Al final acabes discutint amb el conductor contrari, i engegant a parir panteres al iaio. Els d'aquesta categoria, habitualment criden, no raonen, i a sobre t'increpen amb el bastó. Aquests també són criticons.
El iaio-bus. Què us puc explicar d'aquest tipus de personatge?. Per començar us diré que l'avi manyo, en general, és una persona poc desarrollada físicament, i això té un inconvenient , sobre tot en un moment d'aglomeració en un autobús, i és que les permanents i les calves t'arriben a l'alçada del nas. Per algú normal aquest fet no té cap problema, però per a mí, que hi ha poques coses en el món que em facin tant fàstic com un cap, la veritat és que ho passo molt malament, i haig d'anar tot el trajecte amb la cara mirant al sostre. En aquest grup podriem fer un parell de subgrups:
- l'impacient: és aquell que s'aixeca un parell de parades abans del que li toca. No parlen gairebé mai, però el seu colze a la ronyonada dels demés ocupants del vehicle, és incisiu com la "gota malaia". Al final t'obliguen a que et giris, els hi facis una mirada tipus Pantoja quan està emprenyada, i els diguis: "no empuje, que yo también bajo aquí".
- l'amenaçador: acostuma a asseure's a la part davantera de l'autobús. Ell no es velluga, i quan el vehicle s'ha aturat a la seva parada i ja ha obert les portes, llavors s'aixeca bastó en alt amb actitud amenaçadora, i va obrint-se camí entre la "muchedumbre", mentre crida al conductor que no arranqui. Aquest et deixa amb molt mal cos, perquè veus que la teva integritat física perilla.
I per finalitzar us parlaré dels iaio "gran superfície". Són personatges que no compren mai res i que acostumen a proliferar quan la meteorologia a la ciutat és adversa. La seva ubicació a dins de l'establiment varia en funció de la temperatura exterior, es a dir: a l'estiu te'ls trobes en els congelats, admirant amb cara d'embadalits les bosses de les croquetes de pernil "ultracongeladas", o entre les estanteries dels iogurts; i durant l'hivern o en els dies que bufa cierzo, acostumen a fugir d'aquests llocs i s'agrupen a les seccions de petits electrodomèstics, bricolatge, suavitzants, o bé els veus pujant i baixant per les escales mecàniques.
Jo des d'aquí proposaria als "Carrefoures", "Alcampos" i demés, que fessin algun tipus de codi per aquest col·lectiu, perquè quan hi ha sobresaturació de carros en els corredors, la circulació s'enlenteix ja que ells caminen anàrquicament, en paral·lel, i amb una velocitat no adequada. Primerament haurien de passejar per mà dreta i un al darrera de l'altre, al igual que els ciclistes. Les parades al davant de les estanteries no haurien de superar els 30 segons (a vegades te les veus negres per agafar la mantequilla), i evidentment seria preferible que no toquessin el gènero, i encara menys golpejar-lo amb el bastó! (jo, sense anar més lluny vaig veure un dia com ho feien amb el lineal de les bosses de patates fregides). També haurien de senyalitzar d'alguna manera que s'aturen de cop: si vas al darrera d'un d'ells no pots badar, perquè com que qualsevol cosa pot despertar el seu interès, es queden clavats en sec, amb el perill que això comporta (algun dia atropellaré a un). I per finalitzar s'haurien d'habilitat zones de descans, que podrien estar situades a la sortida i l'entrada de la botiga, per tal de que poguessin fer amistats, petar la xerrada, parlar de les ofertes vistes, o bé donar la seva opinió de com mantindrien al Saragossa a Primera (aquests també es poder englobar en el segon grup abans esmentat... ells van ser entrenadors de l'equip del poble).
I què hem de fer...?. Com diu en Serrat "tots portem un iaio a dins".
Per la meva experiència en aquesta ciutat us diré que els podriem dividir en quatre grans categories, totalment compatibles entre sí: una persona que pertany a la primera també pot pertànyer a la segona, i a la quarta, o bé a totes quatre de cop.
Primerament us parlaré del iaio-sorpresa. Reb aquesta denominació el que et pot sortir per qualsevol banda mentre condueixes, ja que per a ells no existeixen ni els semàfors ni els passos de vianants. Habitualment utilitzen grans avingudes tipus "Cesáreo Alierta", a on hi ha vegetació pels costats, per a sentir-se realitzats en la seva tasca. La seva tàctica és amagar-se ells i el bastó entre els arbusts, i sortir de cop i volta quan menys t'ho esperes, amb el conseqüent ensurt per part del conductor. Jo fins i tot (i us prometo que és totalment cert), he vist creuar aquesta avinguda a un senyor cec, que en aquest cas el podriem classificar com a "sorpresa-suïcida".
El iaio "todolosé". Surten com els bolets quan hi ha una obra, o bé s'ha produit un accident de tràfic. Els de les obres han estat tots paletes en la seva joventut (qui més qui menys ha pujat una paret en el poble, o a picat una sèquia). Te'ls trobes mirant, comentant la jugada entre ells, o bé dient-li a l'inmigrant de torn com ha de fer el forat o ha de posar el totxo. En general són gent desconfiada (l'ajuntament sempre els enganya), i una mica criticona. Ells acostumen a saber més que els arquitectes municipals.
D'altra banda, els que et trobes en els accidents de tràfic han estat abans guàrdies urbans, o bé han realitzat alguna feina relacionada amb la circulació. La seva encomiable missió és ajudar a que les parts s'enfrentin encara més. Al final acabes discutint amb el conductor contrari, i engegant a parir panteres al iaio. Els d'aquesta categoria, habitualment criden, no raonen, i a sobre t'increpen amb el bastó. Aquests també són criticons.
El iaio-bus. Què us puc explicar d'aquest tipus de personatge?. Per començar us diré que l'avi manyo, en general, és una persona poc desarrollada físicament, i això té un inconvenient , sobre tot en un moment d'aglomeració en un autobús, i és que les permanents i les calves t'arriben a l'alçada del nas. Per algú normal aquest fet no té cap problema, però per a mí, que hi ha poques coses en el món que em facin tant fàstic com un cap, la veritat és que ho passo molt malament, i haig d'anar tot el trajecte amb la cara mirant al sostre. En aquest grup podriem fer un parell de subgrups:
- l'impacient: és aquell que s'aixeca un parell de parades abans del que li toca. No parlen gairebé mai, però el seu colze a la ronyonada dels demés ocupants del vehicle, és incisiu com la "gota malaia". Al final t'obliguen a que et giris, els hi facis una mirada tipus Pantoja quan està emprenyada, i els diguis: "no empuje, que yo también bajo aquí".
- l'amenaçador: acostuma a asseure's a la part davantera de l'autobús. Ell no es velluga, i quan el vehicle s'ha aturat a la seva parada i ja ha obert les portes, llavors s'aixeca bastó en alt amb actitud amenaçadora, i va obrint-se camí entre la "muchedumbre", mentre crida al conductor que no arranqui. Aquest et deixa amb molt mal cos, perquè veus que la teva integritat física perilla.
I per finalitzar us parlaré dels iaio "gran superfície". Són personatges que no compren mai res i que acostumen a proliferar quan la meteorologia a la ciutat és adversa. La seva ubicació a dins de l'establiment varia en funció de la temperatura exterior, es a dir: a l'estiu te'ls trobes en els congelats, admirant amb cara d'embadalits les bosses de les croquetes de pernil "ultracongeladas", o entre les estanteries dels iogurts; i durant l'hivern o en els dies que bufa cierzo, acostumen a fugir d'aquests llocs i s'agrupen a les seccions de petits electrodomèstics, bricolatge, suavitzants, o bé els veus pujant i baixant per les escales mecàniques.
Jo des d'aquí proposaria als "Carrefoures", "Alcampos" i demés, que fessin algun tipus de codi per aquest col·lectiu, perquè quan hi ha sobresaturació de carros en els corredors, la circulació s'enlenteix ja que ells caminen anàrquicament, en paral·lel, i amb una velocitat no adequada. Primerament haurien de passejar per mà dreta i un al darrera de l'altre, al igual que els ciclistes. Les parades al davant de les estanteries no haurien de superar els 30 segons (a vegades te les veus negres per agafar la mantequilla), i evidentment seria preferible que no toquessin el gènero, i encara menys golpejar-lo amb el bastó! (jo, sense anar més lluny vaig veure un dia com ho feien amb el lineal de les bosses de patates fregides). També haurien de senyalitzar d'alguna manera que s'aturen de cop: si vas al darrera d'un d'ells no pots badar, perquè com que qualsevol cosa pot despertar el seu interès, es queden clavats en sec, amb el perill que això comporta (algun dia atropellaré a un). I per finalitzar s'haurien d'habilitat zones de descans, que podrien estar situades a la sortida i l'entrada de la botiga, per tal de que poguessin fer amistats, petar la xerrada, parlar de les ofertes vistes, o bé donar la seva opinió de com mantindrien al Saragossa a Primera (aquests també es poder englobar en el segon grup abans esmentat... ells van ser entrenadors de l'equip del poble).
I què hem de fer...?. Com diu en Serrat "tots portem un iaio a dins".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada