Escric aquest post, per a fer una petita reflexió sobre un fet que m'ha passat aquest mateix matí. Recordeu quan erem petits i arribava el circ a les nostres ciutats?:
Avui, com la majoria dels Dissabtes, he anat a comprar a l'Alcampo totes aquelles coses que no saps a on comprar a les botigues del barri: iogurts, vinagre, oli, paper del vàter, tampax,... Anava pel carrer, tan tranquil•la barallant-me amb el meu carro, que després de quatre anys encara és ell el que em domina a mi: hi ha cops que el carro m'ataca sense cap motiu aparent... és com si m'empantés pel darrera i s'ensopegués amb mi (fins i tot ha hagut vegades que he estat a punt de perdre una sabata), i altres cops, quan m'acosto a la paret perquè em ve de cara alguna senyora, el carro es puja (com si tingués vida pròpia), ell circula per la paret i jo per la vorera (és com anar agafada de la mà del Keanu Reeves a la pel•lícula de Matrix).
Quan m'anava acostant, he començat a veure que un grup de gent força nombrós i gens habitual entrava al centre comercial. Hi havia taaaaants neeeeeens: nens amb els carrets dels ninos, nens amb patinet, nens amb bicicletes, nens amb pilotes,... i he pensat: "Gemma, avui patiràs". Però el pitjor a arribat quan m'he ficat a dins del recinte de l'Alcampo, i a més a més del problema que tinc al circular amb el meu carro, havia d'anar vigilant de no trepitjar a cap dels "obstacles" vius que anava trobant pel camí, i a cap dels seus artilugis. Com que els pobres no aixequen dos pams de terra, un dia aniré despistada i m'enduré a algú per davant. Docs bé, el soroll allà dins era atronador. Tot eren xiscles i corredisses!!!!. Quan de sobte, per darrera d'una escala mecànica he vist que de cop i volta sortia l'atracció estelar del "Circo Italiano" (el tenim a Saragossa fins la propera setmana): quatre Teletubbies!!!!. Però no uns Teletubbies mida standard, noooooooo... Teletubbies de l'alçada del Príncep Felip, i amb el volum de la Montserrat Caballé. Quin horror!. Aquells personatges es vellugaven anàrquicament perseguint a tots els nens menors de 12 anys, i a totes les "nenes" menors de 35! (no són tontos els Teletubbies!). Així que de cop i volta ens hem vist perseguits (el carro i jo) per un personatge enorme de color groc, però un groc moooooolt brut, amb dos cercles grans als ulls fets de rejilla, i els braços oberts que em deia amb veu d'ultratomba: "ven al circo, ven al circo!!!". I jo pensava "corre, corre, Gemma, que si t'abraça agafaràs una infecció". Per fi, quan ja m'havia desfet del "Teletubbie carinyós" m'he topat amb un home amb xanques vestit de pallasso (quin espant!). M'ha mirat. S'ha inclinat una mica, i m'ha donat un parell de papers: "toma, entradas para el circo". Buffff... he arribat al lineal de la pasta de dents totalment estressada. Imagineu-vos si m'ha trasbalsat el tema, que m'he hagut d'esperar al costat dels congelats fins que he vist que han desaparegut els personatges. Si se m'hagués acostat el verd o el blau, els hagués deixat K.O. amb un taco d'espinacs.
I després diuen que el circ està en crisis!!!. Però qui volen que hi vagi si en comptes de feres, el que tenen són personatges de la tele vestits amb roba de tovallola bruta???. Què no veuen que aquests éssers no desperten cap interès en un món infantil dominat per les consoles, la "picarona" de la Melody, i el Fran Perea?. Quina poca psicologia!. Jo ja entenc que els costa menys mantenir a quatre Teletubbies, que a un elefant, però home... siguem seriosos...!!!. I jo em pregunto, a quina part de l'espectacle deuen sortir?. En comptes dels lleons?. Els déu domar, en aquest cas, el Fabio Fettuccini?. O bé surten en comptes dels pallassos?. Deuen fer acrobàcies?. La veritat és que afortunadament no ho sé. Què embafadors!.
Us imagineu que hagués tingut una criatura i avui m'hagués anat a comprar amb ell?. Ja m'imagino a l'Antonio aquesta tarda acompanyant al nostre "churumbel" a veure a aquests "engendros". Aquests són els inconvenients de tenir fills petits, que t'has d'empassar el Shin Chan, els "Lunis", i has de veure excitants pel•lícules protagonitzades per nens de 10 anys que es queden sols per Nadal, o bé que lliberen a les balenes, o gossos que parlen amb altres gossos o fins i tot amb els gats (el món animal està ple de sorpreses).
Com us podeu imaginar, abans els circs ambulants no els feien una colla de cagamandurries.
"Visiten el Gran Circo Ruso y vean sus terroríficas fieras:
15 leones asesinos de Kenia, 8 magníficos elefantes de la India y
10 fieros cocodrilos provenientes de las salvajes aguas del Amazonas.
Y con ellos... Andrei Popov, alias "el Manco", nuestro valiente domador.
Del 16 al 23 de Abril en su ciudad".
15 leones asesinos de Kenia, 8 magníficos elefantes de la India y
10 fieros cocodrilos provenientes de las salvajes aguas del Amazonas.
Y con ellos... Andrei Popov, alias "el Manco", nuestro valiente domador.
Del 16 al 23 de Abril en su ciudad".
Avui, com la majoria dels Dissabtes, he anat a comprar a l'Alcampo totes aquelles coses que no saps a on comprar a les botigues del barri: iogurts, vinagre, oli, paper del vàter, tampax,... Anava pel carrer, tan tranquil•la barallant-me amb el meu carro, que després de quatre anys encara és ell el que em domina a mi: hi ha cops que el carro m'ataca sense cap motiu aparent... és com si m'empantés pel darrera i s'ensopegués amb mi (fins i tot ha hagut vegades que he estat a punt de perdre una sabata), i altres cops, quan m'acosto a la paret perquè em ve de cara alguna senyora, el carro es puja (com si tingués vida pròpia), ell circula per la paret i jo per la vorera (és com anar agafada de la mà del Keanu Reeves a la pel•lícula de Matrix).
Quan m'anava acostant, he començat a veure que un grup de gent força nombrós i gens habitual entrava al centre comercial. Hi havia taaaaants neeeeeens: nens amb els carrets dels ninos, nens amb patinet, nens amb bicicletes, nens amb pilotes,... i he pensat: "Gemma, avui patiràs". Però el pitjor a arribat quan m'he ficat a dins del recinte de l'Alcampo, i a més a més del problema que tinc al circular amb el meu carro, havia d'anar vigilant de no trepitjar a cap dels "obstacles" vius que anava trobant pel camí, i a cap dels seus artilugis. Com que els pobres no aixequen dos pams de terra, un dia aniré despistada i m'enduré a algú per davant. Docs bé, el soroll allà dins era atronador. Tot eren xiscles i corredisses!!!!. Quan de sobte, per darrera d'una escala mecànica he vist que de cop i volta sortia l'atracció estelar del "Circo Italiano" (el tenim a Saragossa fins la propera setmana): quatre Teletubbies!!!!. Però no uns Teletubbies mida standard, noooooooo... Teletubbies de l'alçada del Príncep Felip, i amb el volum de la Montserrat Caballé. Quin horror!. Aquells personatges es vellugaven anàrquicament perseguint a tots els nens menors de 12 anys, i a totes les "nenes" menors de 35! (no són tontos els Teletubbies!). Així que de cop i volta ens hem vist perseguits (el carro i jo) per un personatge enorme de color groc, però un groc moooooolt brut, amb dos cercles grans als ulls fets de rejilla, i els braços oberts que em deia amb veu d'ultratomba: "ven al circo, ven al circo!!!". I jo pensava "corre, corre, Gemma, que si t'abraça agafaràs una infecció". Per fi, quan ja m'havia desfet del "Teletubbie carinyós" m'he topat amb un home amb xanques vestit de pallasso (quin espant!). M'ha mirat. S'ha inclinat una mica, i m'ha donat un parell de papers: "toma, entradas para el circo". Buffff... he arribat al lineal de la pasta de dents totalment estressada. Imagineu-vos si m'ha trasbalsat el tema, que m'he hagut d'esperar al costat dels congelats fins que he vist que han desaparegut els personatges. Si se m'hagués acostat el verd o el blau, els hagués deixat K.O. amb un taco d'espinacs.
I després diuen que el circ està en crisis!!!. Però qui volen que hi vagi si en comptes de feres, el que tenen són personatges de la tele vestits amb roba de tovallola bruta???. Què no veuen que aquests éssers no desperten cap interès en un món infantil dominat per les consoles, la "picarona" de la Melody, i el Fran Perea?. Quina poca psicologia!. Jo ja entenc que els costa menys mantenir a quatre Teletubbies, que a un elefant, però home... siguem seriosos...!!!. I jo em pregunto, a quina part de l'espectacle deuen sortir?. En comptes dels lleons?. Els déu domar, en aquest cas, el Fabio Fettuccini?. O bé surten en comptes dels pallassos?. Deuen fer acrobàcies?. La veritat és que afortunadament no ho sé. Què embafadors!.
Us imagineu que hagués tingut una criatura i avui m'hagués anat a comprar amb ell?. Ja m'imagino a l'Antonio aquesta tarda acompanyant al nostre "churumbel" a veure a aquests "engendros". Aquests són els inconvenients de tenir fills petits, que t'has d'empassar el Shin Chan, els "Lunis", i has de veure excitants pel•lícules protagonitzades per nens de 10 anys que es queden sols per Nadal, o bé que lliberen a les balenes, o gossos que parlen amb altres gossos o fins i tot amb els gats (el món animal està ple de sorpreses).
Com us podeu imaginar, abans els circs ambulants no els feien una colla de cagamandurries.
