A les ciutats no hi ha bestioles. Si et sens identificat amb aquesta afirmació, et diré que això no és així, almenys a Saragossa.
Recordeu la plaga de llagostes que van patir els egipcis "años ha"?. Doncs bé, portem un parell d'estius amb una situació semblant a escassos cinc kilòmetres del nostre domicili. El pitjor del cas és que sempre hi ha alguna amb la brújula descompensada, que acaba fent una excursioneta per la civilització, provocant l'histerisme de les fèmines (entre les quals m'incloeixo). Per si no ho sabeu, aquesta mena d'animalets acostuma a "aliar-se" amb uns bitxets verds petitons que volen amb un soroll d'allò més repugnant, i que s'enganxen a la roba estesa, fent-ho amb preferència en els llençols, i la roba interior blanca. Aquests també provoquen la histèria de la que us parla, que recull la flaçada ignorant del "perill" que corre, perquè quan menys t'ho esperes... et salten a sobre!. Crido tant, però taaaaaant, que o bé els deixo sords, o els mato d'un atac de cor.
I què us podria dir de les "mantis religioses", que tot i que no tinc coneixement de que siguin abundants per la zona, un exemplar d'aquesta espècie va quedar enganxat en el "gradolux" de la finestra del meu dormitori el passat Agost, i malgrat que tenen pinta de tranquil·les i espirituals (amb aquelles potetes curtes que sembla que estiguin resant el "Jesusito de mi vida"), em va donar un ensurt de mort. D'aquest fet tinc document gràfic per si algú està interessat.
També cap aquesta època de l'any ens trobem els testos arrasats: no tan sols se senten realitzats els coloms fent forats a la terra, sino que se'm caguen a les flors (te'ls trobes a dins de les jardineres amb el cul "en pompa"), se'm mengen les plantetes que comencen a néixer!, i per més "inri" ens desperten cada dos per tres a primera hora del matí. La nostra cambra està a sota de la teulada, total que estan molt "animats" a aquelles hores del dia (alguns semblen que s'hagin pres un pot de viagra), i els sents fent corredisses alhora que criden "burrublú... burrublú...", mentre intenten atacar a la femella (perquè no sé si us heu fixat, però agredeixen a la abnegada "companya" per agenciar-se-la... inaudit!). Fins i tot un dia vaig sentir un soroll del tot anormal, vaig sortir a la terrassa, i em vaig trobar a una tremenda cigonya a la meva teulada fent el moviment i el so "del apareamiento" (és força curiós), i intentant lligar amb una altra cigonya que es trobava pujada a una antena de televisió de la casa del costat, la qual li contestava amb la mateixa cantarella (el que ignoro és si en el moment de "l'acte" també s'estomaquen... i si ho van fer a casa meva!).
Això per no explicar-vos que a ple mes d'Agost, per la nit i sobre tot si la calor apreta, no em veig capaç de sortir a pendre la fresca. Un dia vaig estirar-me a sobre d'una tumbona (són d'aquelles verdes amb els llistons separats), i un grill feliç que saltava sense control es va xocar amb el "sostre" de les xixes del meu cul, que curiosament sortien per entremig dels llistons. Quina sensació tan tremenda! (per mi i pel grill, es clar).
Però ara, des de fa una temporada, la població salvatge-ocellil està començant a delinquir... i de quina manera!.
Tenim una cistelleta amb pinces per la roba a la banda de fora de la cuina. El passat mes vàrem començar a notar un "moviment extrany" en la cistella, es vellugava sense que ni l'Antonio ni jo la toquéssim!, tan aviat te la trobaves a la finestra, com al costat d'un armari, com al mig del balcó, i el que és més curiós... ens desaparexien les pinces!. Després de pensar fredament la qüestió, i descartar que una força del més enllà ens volgués acollonir, vam arribar a la conclusió que pels voltants del Pilar hi ha un niu, amb vistes a la Seo, que té uns bonics envans fets amb material xoriçat, amb premeditació i traïdoria, de "Villa Laval Moll". A demés no tenen un pèl de tontos... no els enganxes mai amb "las manos en la masa", nooooo...
Però això no és el més greu: la població domèstica-ocellil estan completament consternada per uns fets que us explico a continuació. Aquesta mateixa tarda ens han explicat (un afectat), que hi ha unes "picarazas" un xic cabrones, que fan vols rasants pels edificis en busca de bestioletes plumades de reduides dimensions ("véase" periquitos, canaris, agapornis, i altres victimes), que estiguin prenent el solet a dins de les seves gàbies als balcons de les nostres cases, completament ignorants del perill que corren. El seu "modus operandi" és el següent: rodejen l'habitacle, es posen a sobre d'ell, espanten als animalons de dins, fins que al final aquests s'atabalen i s'enganxen als barrots (per la part de dins), moment que aprofiten per agafar la pota de la víctima amb el seu bec fins que al final se l'arranquen de "cuaju". Es veu que a dins de les llars manyes, hi ha un número incontable d'animalons, que augmenta dia a dia, que s'aguanten amb una sola pota. Els casos comencen a ser tan nombrosos, que fins i tot hi ha una ebanisteria a la ciutat que s'està plantejant fer "patas de palo" amb quatre dits a la punta. I jo us pregunto, heu notat aquesta mena de comportament amb les "picarazas" catalanes?.
El que us puc assegurar és que a casa nostra hem arribat a un acord, i de moment, ni el Ramsés ni la Nefertari sortiran a pendre la fresca, fins que no finalitzi aquests actes de bandalisme... prefereixo que em robin les pinces!.
Recordeu la plaga de llagostes que van patir els egipcis "años ha"?. Doncs bé, portem un parell d'estius amb una situació semblant a escassos cinc kilòmetres del nostre domicili. El pitjor del cas és que sempre hi ha alguna amb la brújula descompensada, que acaba fent una excursioneta per la civilització, provocant l'histerisme de les fèmines (entre les quals m'incloeixo). Per si no ho sabeu, aquesta mena d'animalets acostuma a "aliar-se" amb uns bitxets verds petitons que volen amb un soroll d'allò més repugnant, i que s'enganxen a la roba estesa, fent-ho amb preferència en els llençols, i la roba interior blanca. Aquests també provoquen la histèria de la que us parla, que recull la flaçada ignorant del "perill" que corre, perquè quan menys t'ho esperes... et salten a sobre!. Crido tant, però taaaaaant, que o bé els deixo sords, o els mato d'un atac de cor.
I què us podria dir de les "mantis religioses", que tot i que no tinc coneixement de que siguin abundants per la zona, un exemplar d'aquesta espècie va quedar enganxat en el "gradolux" de la finestra del meu dormitori el passat Agost, i malgrat que tenen pinta de tranquil·les i espirituals (amb aquelles potetes curtes que sembla que estiguin resant el "Jesusito de mi vida"), em va donar un ensurt de mort. D'aquest fet tinc document gràfic per si algú està interessat.
També cap aquesta època de l'any ens trobem els testos arrasats: no tan sols se senten realitzats els coloms fent forats a la terra, sino que se'm caguen a les flors (te'ls trobes a dins de les jardineres amb el cul "en pompa"), se'm mengen les plantetes que comencen a néixer!, i per més "inri" ens desperten cada dos per tres a primera hora del matí. La nostra cambra està a sota de la teulada, total que estan molt "animats" a aquelles hores del dia (alguns semblen que s'hagin pres un pot de viagra), i els sents fent corredisses alhora que criden "burrublú... burrublú...", mentre intenten atacar a la femella (perquè no sé si us heu fixat, però agredeixen a la abnegada "companya" per agenciar-se-la... inaudit!). Fins i tot un dia vaig sentir un soroll del tot anormal, vaig sortir a la terrassa, i em vaig trobar a una tremenda cigonya a la meva teulada fent el moviment i el so "del apareamiento" (és força curiós), i intentant lligar amb una altra cigonya que es trobava pujada a una antena de televisió de la casa del costat, la qual li contestava amb la mateixa cantarella (el que ignoro és si en el moment de "l'acte" també s'estomaquen... i si ho van fer a casa meva!).
Això per no explicar-vos que a ple mes d'Agost, per la nit i sobre tot si la calor apreta, no em veig capaç de sortir a pendre la fresca. Un dia vaig estirar-me a sobre d'una tumbona (són d'aquelles verdes amb els llistons separats), i un grill feliç que saltava sense control es va xocar amb el "sostre" de les xixes del meu cul, que curiosament sortien per entremig dels llistons. Quina sensació tan tremenda! (per mi i pel grill, es clar).
Però ara, des de fa una temporada, la població salvatge-ocellil està començant a delinquir... i de quina manera!.
Tenim una cistelleta amb pinces per la roba a la banda de fora de la cuina. El passat mes vàrem començar a notar un "moviment extrany" en la cistella, es vellugava sense que ni l'Antonio ni jo la toquéssim!, tan aviat te la trobaves a la finestra, com al costat d'un armari, com al mig del balcó, i el que és més curiós... ens desaparexien les pinces!. Després de pensar fredament la qüestió, i descartar que una força del més enllà ens volgués acollonir, vam arribar a la conclusió que pels voltants del Pilar hi ha un niu, amb vistes a la Seo, que té uns bonics envans fets amb material xoriçat, amb premeditació i traïdoria, de "Villa Laval Moll". A demés no tenen un pèl de tontos... no els enganxes mai amb "las manos en la masa", nooooo...
Però això no és el més greu: la població domèstica-ocellil estan completament consternada per uns fets que us explico a continuació. Aquesta mateixa tarda ens han explicat (un afectat), que hi ha unes "picarazas" un xic cabrones, que fan vols rasants pels edificis en busca de bestioletes plumades de reduides dimensions ("véase" periquitos, canaris, agapornis, i altres victimes), que estiguin prenent el solet a dins de les seves gàbies als balcons de les nostres cases, completament ignorants del perill que corren. El seu "modus operandi" és el següent: rodejen l'habitacle, es posen a sobre d'ell, espanten als animalons de dins, fins que al final aquests s'atabalen i s'enganxen als barrots (per la part de dins), moment que aprofiten per agafar la pota de la víctima amb el seu bec fins que al final se l'arranquen de "cuaju". Es veu que a dins de les llars manyes, hi ha un número incontable d'animalons, que augmenta dia a dia, que s'aguanten amb una sola pota. Els casos comencen a ser tan nombrosos, que fins i tot hi ha una ebanisteria a la ciutat que s'està plantejant fer "patas de palo" amb quatre dits a la punta. I jo us pregunto, heu notat aquesta mena de comportament amb les "picarazas" catalanes?.
El que us puc assegurar és que a casa nostra hem arribat a un acord, i de moment, ni el Ramsés ni la Nefertari sortiran a pendre la fresca, fins que no finalitzi aquests actes de bandalisme... prefereixo que em robin les pinces!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada